8 de març, Dia de la Dona

Malauradament hem de seguir celebrant el dia de la dona. Si visquérem en una societat igualitària, segurament, no caldria. Si les dones assoliren la normalitat tan sols seria un dia testimonial. O, potser, no seria. Tanmateix s’ha de seguir reivindicant la igualtat real, sense cap sostre de vidre ni cap barrera social. I és per això que l’alumnat de 4t ha reflexionat sobre el tema. Ací us deixem amb alguns dels seus pensaments:

Dia Internacional de la Dona Treballadora

El huit de març és el dia internacional de la dona treballadora. És un dia on es reivindica el sexe femení, d’igual a igual, davant del masculí.

És un dia on s’intenta donar veu a les dones que sofreixen masclisme i recordar les que han sigut assassinades com a causa d’aquest. On s’intenta donar veu a les dones que lluiten per tindre el mateix salari que els hòmens, per aconseguir un treball que moltes vegades un home li llevarà, per aconseguir arribar als càrrecs més alts i per aconseguir que l’esport femení tinga tant de reconeixement com el masculí.

És un dia on s’intenta donar veu a les dones que reivindiquen que s’acabe l’assetjament als carrers i a les vies públiques, que s’acabe la pressió perquè la dona siga la que s’ha de fer càrrec de l’educació, de la salut i de la seguretat dels fills, i la pressió de ser la que s’ha d’encarregar de la neteja, de la cuina i de l’ordre de la casa. On s’intenta donar veu a les dones que lluiten per la seua llibertat, pels seus drets i per la seua vida.

En el huit de març, com en tots els altres tres-cents seixanta-quatre dies i sis hores restants de l’any, s’ha d’aconseguir condemnar conductes on et controlen el telèfon, on et controlen els amics i on et controlen la família. S’ha de condemnar la pressió en les relacions sexuals i rebutjar els pensaments sobre la dona com a ésser sensible, dèbil o objecte sexual o comercial; i que l’home siga sempre el fort, qui no plora, qui protegisca la dona i realitze els treballs físics i més àgils. Perquè no és que els hòmens i les dones siguen diferents, és que tots els éssers humans, independentment del seu sexe, som diferents.

En definitiva, s’han de condemnar els pensaments que diuen que mai hi haurà igualtat, que afirmen que les dones i els hòmens, com a sexes, són diferents, i que pensen que és culpa de la societat que no siga possible la igualtat. Perquè de qui és culpa és d’aquestes persones que des del principi diuen que no, el que fa que res estiga canviant. Però si tu penses que és possible -la igualtat-, si jo pense que ho és, si tots comencem a pensar-ho, eixe dia no serà un somni: serà una realitat. La igualtat sí és possible!

Neus Lillo, 4t ESO B

8 de març

FEMINISME: “Doctrina i moviment social que demana per a la dona el reconeixement d’unes capacitats i uns drets que tradicionalment han estat reservats per als hòmens.”

Jo vaig nàixer home, i per aquesta raó no sóc més que ningú. Sempre, des de ben menut, se m’han inculcat els estereotips i he cregut en ells fins fa poc, però gràcies a parlar amb amigues i amics, amb mares i pares, amb iaies i iaios, a assistir a xarrades, adonant-me de la situació actual de la dona, de tot el que pateixen elles durant el dia, i interessant-me pel tema, he anat deixant de creure en ells. A més, fa uns mesos vaig conéixer una xica que també m’ha anat ensenyant i explicant què és el feminisme, i ha anat corregint-me amb molta paciència. Aquesta xica, es diu Inés i actualment és la meua nóvia.

No és just que a mi, per ser home, no se’m tracte igual que a la meua companya. No és just que a  mi,  per ser home, treballant la mateixa quantitat d’hores que una dona, cobre més diners que ella. No és just que molta gent veja encara la dona com el sexe feble. No és just que encara se’ls tracte com un objecte. I moltes més coses que no són justes, ho sé.

Però açò, podeu canviar-ho vosaltres, les dones. Nosaltres, els hòmens, sols podem ajudar-vos i recolzar-vos en aquesta duradora i constant lluita. Tanmateix, les protagonistes heu de ser vosaltres, les revolucionàries. No cal ser famosa, tant se val tindre 13, 20 o 40 anys. No cal ser política tampoc. Et necessitem a tu que estàs llegint açò. A tu, que calles quan escoltes un comentari masclista tot i que siga de broma. A tu, que fas conéixer i expliques el feminisme a les xiquetes i xiquets, a la família, a les amistats, a l’alumnat. A tu, que encara creus en els estereotips.

Tu, sigues home o dona, ets necessari. Les coses que vas a fer, per molt insignificants que siguen, van a canviar les coses. No permeteu mai que ningú us falte el respecte o us subestime sols pel fet de ser dona. Cal que hi haja més 8 de març per tal que la gent s’adone que no som pocs els que creiem en vosaltres. Perquè 19 de novembre (dia internacional de l’home) ja són tots els dies. Endavant! Sortirem als carrers per demanar la igualtat que us mereixeu!

Jose Marcelo Pérez, 4t ESO B

150 anys ajudant les lletges a tindre sexe

Sí, aquest va ser l’anunci de Bacardí, una de les companyies més conegudes de rom.

Aquesta frase pot ser analitzada des de diferents aspectes. En primer lloc, el més clar, és que, d’una manera indirecta, incita la violació. D’altra banda, l’anunci falta el respecte a unes persones, concretament a unes dones que ha classificat com a lletges. Jo tinc una qüestió, millor dit, dues: hi ha persones lletges? I si, en tot cas, existiren, és que no mereixen ser respectades?

Bé, jo parle de persones, però l’anunci especifica les dones, les lletges. Però ara a mi m’agradaria saber: i els homes lletjos, no tenen sexe? O és que a ells no els classifiquen com ho fan amb les dones?

He començat la redacció amb aquest anunci perquè considere que reflecteix d’una manera molt clara com està la situació actual de la societat.

Vaig a continuar amb els anuncis. Aquesta vegada m’agradaria comentar un anunci de Media Markt on apareix la imatge de dues dones que tenen unes característiques físiques molt definides, els pits grans, i que estan animant un equip de futbol. La imatge va acompanyada d’un comentari que diu: “VEURÀS LES MILLORS DAVANTERES DEL MÓN”. Aquest anunci mostra el tracte evident de la dona com a un objecte sexual per a ser qualificat pel públic masculí.

Els anuncis estan en tots llocs, en la televisió, pels carrers, per les xarxes i en compte de fomentar el respecte i la igualtat entre sexes, el que fa és sexualitzar el cos de la dona, normalitzar els rols de gèneres, idealitzar un determinat concepte de bellesa i augmentar els estereotips.

Un altre tema important, per a mi el que més, és la violència de gènere, sobretot entre els adolescents. Estem molt influïts pel pensament que l’home és la figura dominant i la dona la submisa, i hi ha voltes que no ens adonem que certes actituds o comportaments són realment maltractes i abusos. L’exemple del que sempre es parla és la gelosia. Que el teu xic et demane llegir les teues converses de WhatsApp no és que et vol tant que té por de perdre’t, sinó que pensa que ets seua, que et posseeix, com a un objecte.

Un altre tema molt important i greu són les relacions sexuals. Moltes vegades ocorre que la xica realitza certes pràctiques que ella no vol perquè pensa que ell s’enfadarà si no ho fa. Això no significa que tu el vols, significa que tens por, saps que si no ho fas s’enfadarà i no vols això, et controla psicològicament amb aquestes actituds. En general , totes les actituds en les quals ell et controla, ja siga en dir-te com has de vestir-te o què has de fer i quan, és maltracte, no és AMOR.

Aquests exemples són molt comuns en les parelles adolescents. Som, pot ser, la generació més influïda per les xarxes socials i per l’internet. Si es vol acabar amb aquests maltractes, no considereu que el primer pas és acabar amb tota la sexualització de la dona i amb tot el masclisme que es dona a través de les xarxes socials?

Fins ara només he parlat de la gran influència que tenen els anuncis i les xarxes socials. Però no he parlat de la major influència que actua sobre nosaltres: les religions i les cultures.

La dona ha sigut, sempre, en la majoria de religions, una figura maligna, pecadora, que fa pecar l’home. La religió ha estructurat moltes cultures, en les quals la dona és tractada amb inferioritat i com una propietat, o bé del pare, o bé del marit.

En molts països i cultures no està ben vist que la dona treballe, és l’home qui ha de portar els diners a casa. Encara que no ho parega, això és opressió, és l’opressió de la llibertat econòmica de la dona, com també és opressió que els salaris anuals de les dones siguen un 23% més baixos que els dels hòmens.

També està mal vista una dona divorciada, perquè si l’home l’ha deixada vol dir que no és suficientment bona per a ell. Però, és que nosaltres hem de ser suficientment bones per a algú, o per a NOSALTRES mateixes?

M’agradaria plantejar algunes qüestions per a reflexionar:

  • Per què el mugró femení està tan sexualitzat i tan convertit en tabú, i el mugró masculí no? Al cap i a la fi, és la mateixa cosa, només PELL.

  • Per què hi ha gent que considera que una dona no acaba de realitzar-se com a tal si no té fills? És que de cas no és cadascú lliure de decidir el que vol i el que no?

  • Per què les dones no hem de dir paraulotes? Per què si he d’enviar a algú a la merda no ho puc fer així, amb totes les lletres, només per ser dona? O per què quan estem cabrejades deu ser que estem amb la menstruació? O és que les dones som uns angelets i només, únicament i exclusiva, quan estem amb la menstruació ens cabregem i ens ofenem?

Després d’aquestes petites reflexions, m’agradaria que canviàrem el gènere de les anteriors qüestions i les plantejàrem amb el sexe oposat. Veritat que totes resulten absurdes? Com va a ser tabú el mugró masculí? O, com que un home no es realitza com a home si no és pare? Si al cap i a la fi tots nosaltres som persones, per què aquestes preguntes resulten absurdes en un gènere, però en l’altre no?

El masclisme ens afecta a tots. Som una societat de rols de gènere, estereotips i prejudicis amb els quals hem de trencar. Hem de trencar amb els cànons de bellesa i hem d’entendre que cadascú es com és i no ha de ser jutjat pel seu cos. Hem de respectar-nos més. Hem d’acabar amb totes les desigualtats que patim les dones i, sobretot, amb tots els assassinats a mans de parelles i exparelles. Hem d’acabar amb tota la misogínia que hi ha encara en el segle XXI.

Són milers i milers d’anys amb una societat masclista, però quan és l’hora d’una societat feminista? Cada vegada som més, unides i units, per abatre el masclisme.

Cada vegada estem més prop de la IGUALTAT.

Madalina Misail, 4t ESO B

8 de març, Dia de la Dona

Segons la RAE un dels significants de FÀCIL és: “Dit especialment d’una dona: que es presta sense problemes a mantindre relacions sexuals.” Segons la RAE una dona que accepta sense problema mantindre relacions sexuals ja és una dona fàcil. Per contra, com està considerat un home que manté relacions sexuals amb més d’una xica en la mateixa nit? Aquest  home serà considerat el millor de tots, no rebrà insults i tampoc rebrà crítiques d’altres hòmens.

Una dona és considerada un producte als mitjans de comunicació, a les xarxes i al carrer. Ens fan servir per a guanyar diners gràcies a la nostra bellesa exterior,  ja que la bellesa interior no és el que ven. El que el xics veuen com un avantatge, per a nosaltres, les xiques, no ho és. No és agradable ser un producte. Per què ens deixen entrar gratuïtament a les discoteques? Perquè els xics puguen entrar a la discoteca, ja que probablement sense xiques, ells no entrarien pel que dirà la gent.

Un home pot anar sense samarreta al carrer, ningú li dirà res però una dona amb una faldilla molt curta o un escot pronunciat que passeja pel carrer, ja no mereix ser respectada, rebrà crítiques i fins i tot en rebrà d’altres xiques. I per descomptat, una dona no es pot declarar a un xic. No! Una dona que inicia una relació pot ser una  desesperada.

A les classes de Filosofia hem pogut parlar lliurement d’aquest tema i hem pogut donar la nostra opinió. En una d’aquestes classes em vaig adonar que al meu institut encara hi ha gent que no viu al segle XXI. Hi ha gent que pensa que les dones som el sexe dèbil, que una dona mai podrà practicar tots els esports que un home pot arribar a practicar i que una dona no pot ser l’entrenadora d’un equip de primera divisió. Tot per ser una dona. Per tindre uns genitals diferents als dels hòmens i per tindre pit ja som el sexe dèbil. És clar que una dona pot ser entrenadora d’un equip de primera divisió! Clar que una dona pot practicar els mateixos esports! Si anàrem tres dies a la setmana a practicar un esport, estaríem igual de preparades. El problema és que a les xiques ens donen nines per a jugar, ens diuen que el millor color és el rosa, que necessitem estar sempre guapes i, evidentment, si a la adolescència no tenim una parella, ja hi haurà algú per a dir-nos que en necessitem una. No, el nostre problema no és ser el sexe dèbil, no, el nostre problema és que ens eduquen de manera diferent.

Un home no pot tenir cura de la casa, nosaltres mateixes ho diem, que ells no ho fan igual de bé. Clar que poden, però és millor deixar que la dona ho faça perquè aqueix és el seu treball. Si un home ajuda, fa això, ajuda la dona a fer el treball que ella ha de fer.

Nosaltres, les xiques, hem d’arribar a casa abans que els xics per por. I si algú vol violar-nos? Per què una dona que ha sigut violada ha de suportar interrogatoris tan poc apropiats? Per què hi ha un com evitar ser violada i no hi ha un ensenya als teus fills a respectar les dones, a no maltractar-les ni violar-les?

Jo no vull estar sempre perfecta, no vull no poder dir paraulotes, no vull escoltar cançons en què ens infravaloren i parlen de nosaltres com si d’objectes es tractara i no vull eixir al carrer amb por. No vull ser valorada per la meua bellesa exterior. Jo vull practicar l’esport que jo vulga. Vull parlar amb un amic tranquil·lament, sense gent que pense “Aquests dos tenen alguna cosa”. Vull ser valorada per la meua intel·ligència i per la meua personalitat.

Hui en dia, un mateix currículum serà millor valorat si és el d’un home, ja que una xica pot tindre fills i ha de tindre cura d’ells. També consideren que un home mereix un salari més alt per ser home, sobretot als càrrecs més alts. Perquè, com es va a deixar una gran responsabilitat en mans d’una dona? Ni pensar-ho, les dones hem de tenir cura de la casa, dels fills i a més, som més sensibles!

Però tot això no només afecta a les dones, també afecta als hòmens:

Un home que plora en públic és un dèbil. Un xic que té més amigues que amics és considerat un gai. Si a un xic no li agrada jugar al futbol és considerat un estrany. Si intentes ser lliure, la societat apareix per a dir-te que seràs un marginat si no segueixes les normes.

Però nosaltres, els adolescents, tenim el poder per a canviar la situació. El futur està en les nostres mans. Hem de canviar moltes conductes, però es pot aconseguir.

Ningú té dret a ridiculitzar la seua parella i tampoc ningú ha de controlar la vida d’una altra persona. I no, és no, i no vol dir sí.

Esperem que en un futur puguem veure igualtat, no solament al nostre estat, també a altres països. Un home no ha de ser el dominant perquè la religió ho diga, una xiqueta no ha d’estar casada amb 14 anys perquè cal deixar que cadascú compartisca la seua vida amb qui vulga. Ningú té dret a acabar amb la llibertat de ningú.

I sí, jo crec en la igualtat.

No sé si jo arribaré a poder veure l’autèntica igualtat, ja que és un camí molt llarg, però hi confie. Tan sols necessitem canviar la nostra mentalitat a poc a poc, necessitem que alguns hòmens deixen de sentir-se superior a les dones i, per descomptat, necessitem ser solidàries i deixar de criticar-nos entre nosaltres mateixes.

                                                                                  Sonia Martínez Orts, 4t ESO B

Dia Internacional del la Dona Treballadora

Vergonya, molta vergonya! Això és el que sent quan veig en qualsevol mitjà de comunicació anuncis on hi ha una clara discriminació a la dona, on se l’adoctrina perquè des de una primerenca edat sempre siga la submisa que estiga al servei de l’home i per a l’home.

Com si d’un objecte es tractara, s’exposa la dona a la societat amb uns paràmetres i unes regles que no poden trencar i, en el cas que aconseguisquen trencar-les, se les exclou. Per què? Perquè s’ha dit que ha de ser així sempre. Però crec que ja és hora que tot el que alimenta el masclisme comence a desaparéixer, com els estereotips, aqueixes creences que les dones són més sensibles, més dèbils, més xarradores, més educades; i que han de divertir i servir l’home sense piular. Tot açò alimenta, que si van a buscar treball siguen excloses i es preferesca un home, sols per tindre un pensament equivocat sobre elles.

Si ens parem a pensar, a alguns països on el pes d’algunes religions és molt fort, la dona està limitada per cultures i per lleis inútils, que sembla que en aquests països, encara no hagen arribat al segle XXI. El pitjor és que hi ha persones que opinen que aquests problemes sols passen a països llunyans i que nosaltres no tenim res a veure. Tot el contrari, hem pogut evolucionar molt en aquest aspecte, però encara hi ha molt a fer. Sóc conscient que pot ser no puga veure un món on tots siguem iguals, però sí que puc alçar-me, revolucionar-me i lluitar perquè els meus descendents el puguen veure, perquè la igualtat és possible!

Óscar Ibarra, 4t ESO B

 

Esta entrada fue publicada en Activitats, Bachillerato, ESO. Guarda el enlace permanente.