Fani Grande i Allan Segura al Bernat

JO SOC AIXÍ I AIXÒ NO ÉS UN PROBLEMA

El dilluns 12 de febrer vam tindre la sort de gaudir d’una xerrada interessantíssima: ens va visitar Fani Grande, l’autora del llibre Jo soc així i això no és un problema. La major part de l’alumnat que hi assistírem havíem llegit l’obra, ja que és una lectura proposada a 3r de PMAR, 4t de l’ESO, FPB1 i 2n de BAT, cosa que ens va permetre gaudir i comprendre encara millor allò que Fani ens va contar.

L’autora va començar presentant-se i contant la història de la creació del seu assaig: ens va desvetlar que es tracta d’un llibre fet per encàrrec per l’editorial Vincle, el director de la qual, Manolo Gil, també ens va acompanyar; com va arreplegar tota la informació que necessitava per escriure’l sobre aquest tema tan desconegut per a ella en aquell moment; i moltes més coses del procés creatiu.

Després, ens va proposar participar en el joc de l’empatia, en el qual ens havíem d’imaginar que, de sobte, ens apareixien els genitals del sexe contrari amb la finalitat d’intentar transmetre’ns, mínimament, el que senten les persones trans dia a dia i posar-nos en la seua pell per un instant. També ens va parlar sobre testimonis de persones trans i d’alguns dels seus familiars, a qui havia conegut i entrevistat gràcies al seu llibre. Tot junt ens permet comprendre millor la situació que viuen les persones trans diàriament.

Per finalitzar, Fani li va cedir el lloc a Allan, un exalumne del Bernat. Allan és un xic trans a qui veiem de tant en tant pel Centre, i encara que la majoria ja el coneixíem i l’havíem oït en alguna ocasió, mai ens cansem d’escoltar testimonis tan valents com el seu. Tanmateix, aquesta vegada va ser distint, perquè es va esplaiar contant-nos totes les seues vicissituds en el procés de transició que està experimentant des de fa uns anys, i ens va respondre tot allò que li vam preguntar amb una gran desimboltura i naturalitat.

La xerrada va durar dues hores, però a la majoria se’ns va fer curta. Agraïm al Centre que ens done l’oportunitat de gaudir de moments com aquest, que fomenten la diversitat i ens fan sentir que una millor i respectuosa societat és possible. I com a exemple de la sensacional opinió de la majoria de l’alumnat assistent ací teniu algunes de les seues opinions, per acabar amb una sensacional ressenya-reflexió sobre el llibre de Fani Grande.

Fran Gómez (2n Bat B): “El fet d’escoltar aquestes dues persones canvia la perspectiva de veure les coses. Si la gent s’informara, s’adonaria de la importància que requerixen aquestes conductes i no les prendrien a la babalà, com si fora una ximpleria o un capritx. Empatia i respecte són els dos pilars fonamentals que ens ha explicat Fani. Allan representa un clar exemple que tot el món té dret a ser qui és. El problema és que algunes persones han d’agafar un camí recte, mentre que altres han d’agafar-ne un amb uns graus més de dificultat. No obstant això, aquest fet no li lleva a cap persona el dret de sentir-se a gust amb el seu cos. Cada u és d’una forma, i mai ha de ser un problema.”

Nicole Valdivieso (2n Bat B): “Encara no m’he llegit el llibre però si ja volia fer-ho abans de la xarrada, imagineu-vos ara. Fani tracta un tema en el qual estic bastant ficada, igual que amb el col·lectiu LGTB en general. Llegir coses com aquestes ajuden a conéixer una realitat amagada, que no és la meua però que és igual de vàlida. És una realitat encara oprimida que necessita més visibilitat i normalitzar-se. Hem de fer més fàcil tot el procés pel qual han de passar les persones trans per a poder ser completament elles mateixes. Que l’institut estiga tan compromés amb aquest tema significa que alguna cosa estem fent bé. I exalumnes com Allan ho ratifiquen. Haver lluitat per la seua llibertat i ser hui en dia la persona que és, té un gran mèrit i és admirable. Persones com ell són un model a seguir.”

Carmen Diéguez (2n Bat A): “Aquest llibre no és un llibre qualsevol, amb unes històries qualssevol ni amb uns personatges qualssevol. Ni la xarrada a què vam assistir va ser una xarrada qualsevulla. No. Pel que hem llegit, vist i escoltat, sembla que l’autora té un món interior molt més gran que qualsevol terme que definisca la seua sexualitat. I en la lectura del llibre acabareu amerats de conceptes, sentiments, testimonis i emocions que us remouran el cor. Hem d’aprendre a vore els aspectes de la vida de diferents perspectives, en aquest cas la transsexualitat. Els xics i xiques trans viuen una realitat molt diferent a això que molts encara pensen que és allò normal. A més, no només tenen obstacles amb els seus cossos, sinó que també en tenen amb aquelles persones que no entenen la seua realitat, com tan bé ens ha explicat Allan. Valent es queda curt per a definir persones com ell. I és que ningú hauria de lluitar per ser.”

Zumna Irfan (2n Bat A): “Les xarrades com les de Fani i Allan són necessàries perquè ens fan sentir, reflexionar, i ens ajuden en la nostra educació. Escoltar persones que no estan d’acord amb el seu cos biològic ens fa adonar-nos del patiment de les persones trans només per ser el que volen. Per sort, jóvens com Allan aconseguixen imposar-se a la transfòbia i al conservadorisme de part de la societat i busquen viure com desitgen.”

Ángela Guerrero (2n Bat B): “Fani Grande, escriptora, bloguera, twitstar…, ens va transmetre (com en el seu llibre) valors importantíssim. Ens fa posar-nos en la pell de les persones trans i ens fa reflexionar de com patixen i com podem ajudar-los. Allan ens va contar amb tota la normalitat del món la seua condició sexual i vam tindre la sort de poder fer-li tot tipus de preguntes per poder entendre millor com és el procés del canvi i quina ha sigut la seua experiència personal, la reacció de les seues amistats, de sa mare i son pare, de la seua parella, etc. Està bé que es tracten temes com aquest amb tota normalitat, i que cada vegada siguen més les persones que entenen la diversitat sexual i donen el seu suport.”

Omaima Benderraz (2n Bat A): “Ha sigut una de les millors xarrades que hem rebut en tots els anys que porte al Bernat. Per a moltes de les persones que conec la transsexualitat, l’homosexualitat o el simple fet de sentir un canvi en la identitat sexual és un tema tabú. Tanmateix tan sols és una forma d’entendre i sentir la vida i la sexualitat, i ningú hauria de jutjar-les. Admire el valor i l’entusiasme d’Allan, un xic que se sent bé amb ell mateix i que supera qualsevol obstacle que li impedix ser el que vol. Cal respectar totes les persones, encara que no ens agrade com visten, com parlen o la seua identitat de gènere.”

Iris Grau, 2n Bat A

Ressenya i reflexió del llibre

Vivim en una societat en què cal seguir una sèrie de normes, una societat en què si naixes xic, ets un xic i si naixes dona, ets una dona. Vivim en una societat en què els xics juguen amb cotxes i les xiques amb nines. Les xiques porten faldilles, sabates de taló alt, i els xics porten vaquers.

Estic farta, estic farta d’eixos estereotips, estic farta d’haver de seguir les normes que la societat ens inculca des què naixem.

No vull, no vull que em manipulen com si fora una nina de drap.

Aquest llibre hauria de ser llegit per tot el món, hauria de ser llegit tant per xiquets com per majors. Aquest llibre parla de la realitat que viuen milers de persones diàriament. Aquest llibre és el patiment de les persones transsexuals i és el llibre de tots el prejudicis que continuem tenint.

Un dia t’alces, et mires a l’espill i t’adones que eixa imatge no t’agrada, que estàs en el cos equivocat. I en eixe moment penses: ‘I ara, què?’, ‘Què li diré jo als meus pares?’, ‘Què pensarà la gent?’, ‘Em deixaran de costat?’

He de dir que totes aquestes preguntes i infinites més són per culpa de la societat.

I si a mi m’apetís ser un xic un dia i altre dia ser una xica? No puc, la societat no m’ho permet.

Per què han d’obligar una dona a decidir el sexe del seu nadó intersexual? Per què no pot decidir-ho eixe nadó quan siga major? I per què ha de decidir-ho? Perquè la societat és així, perquè sí o sí ha d’haver-hi dos sexes. Sempre amb etiquetes, sempre amb sexes. Per què un xiquet de nou anys no pot entrar a un bany de xiquetes quan realment ell se sent ella? Així és la societat, i això fa fàstic. Per què una persona que no està a gust amb el seu sexe ha d’estar malalta?

No ens adonem que estem creant una lluita interminable, donant odi, tant de patiment i tanta, tanta discriminació.

No foteu, no hem nascut per a discriminar ningú. Hem d’ajudar-nos. Hem de prendre consciència. Tots som especials, siguem com siguem.

Aquest llibre és el millor llibre que mai he llegit i agraïsc moltíssim haver-lo llegit. La història de Tenness és la història que realment descriu la vida d’una persona transsexual i Tenness pregunta: ‘Per què he d’anar al psicòleg per a poder ser qui jo vull ser?’ Gran pregunta, veritat?

Jo crec que a ningú li agrada donar explicacions, així que, per favor societat, deixa la transfòbia, l’homofòbia i el racisme.

Deixeu-nos viure en pau!

Mónica Alexandra Vladescu, 2n Bat Nocturn

Esta entrada fue publicada en Activitats, Bachillerato, ESO. Guarda el enlace permanente.