VI Concurs Microrelats Filosòfics

Microrelats Filosòfics en Valencià

Ja fa 6 anys que l’IES Bernat de Sarrià celebra el Dia del Llibre, entre d’altres actes, amb un concurs de microrelats filosòfics. Aquest consistix a guardonar els millors escrits presentats sota unes condicions diferents cada any. Enguany, a grans trets, calia utilitzar les paraules ment i cos en una narració que tinguera una extensió màxima d’uns 150 mots.

A aquesta edició s’han presentat 45 participants, dels quals 22 de 4t de l’ESO, 19 de 2n de Bat del diürn i 4 del batxillerat del nocturn.

L’esdeveniment el sol presentar alumnat de 2n de batxillerat del diürn. Però, enguany, a més de les 18 persones de 2n que hi participaren, també ho va fer una alumna de 1r del nocturn. Els i les jóvens que s´atreviren a pujar a l´escenari van llegir poemes de Vicent Andrés Estellés i Miquel Martí i Pol, contes de Quim Monzó i Frederic Brown, microrelats de Pere Calders i aforismes de Joan Fuster.

Entre les lectures es va anar fent el lliurament dels tres premis, i les tres guardonades van llegir el seu microrelat. El primer premi el va aconseguir Leire Saval, del 1r de Batxillerat del nocturn; el segon, Lucía Pérez Migallón; i el tercer, Penélope Martínez Pérez. Enhorabona!

L’acte va estar bastant bé i el públic va estar molt atent i respectuós. Espere que l’any que ve participeu tots i totes perquè et dona molta confiança en vore que has aconseguit parlar en públic encara que fa molta vergonya i et poses dels nervis. A més,  heu de fer uns bons  microrelats i deixar el llistó ben alt.

Ainhoa García López, 2n Bat B

 

Els tres relats guanyadors van ser:

L’hostilitat d’un reflex (1r premi)

Cada matí, el seu cos, lànguid, s’aturava davant del finestral. Amb el cap reposat sobre el marc, la seva mirada es perdia a través del vidre. A l’altra banda, els primers raigs de sol banyaven les teulades de la ciutat i els seus habitants es feien ressò de l’activitat frenètica, sense més obstacles que els de sortejar les esquerdes de les voreres, que es presentaven com les ferides obertes del temps.

Ella volia ser com la mala herba, com aquelles primeres flors d’abril, que en la seua revolta davant del ciment, s’obrien pas, fins a aconseguir bressolar-se amb el vent oxidat. Llavors, apareixia de nou el reflex d’ell mateix, i la realitat es dibuixava dins dels límits d’aquell rostre, pàl·lida i borrosa, mirant-lo inquisitivament. No ho podia acceptar. Aleshores, com sempre, la seua ment, presa d’aquell embolcall, es dessagnava en un nou intent de fugida, deixant un rastre salat que moria a la comissura dels llavis.

Leire Saval Pozo, 1r Bat Nocturn

Art natural (2n premi)

La Natura mirà amb un posat seriós el cos que tenia al seu davant, li faltava alguna cosa igual que als altres que havia dibuixat. Tenia diversos cossos, de molts colors i grandàries però els veia buits.

Què més puc fer? Era la pregunta que rondava per la seua ment.

Aleshores va saltar-se les normes “La Natura és salvatge” va dir somrient. Va tornar a agarrar el pinzell i la paleta de colors; va engrossir algunes línies i va fer altres corbes, tantes línies rectes li pareixien avorrides. Pintà unes estries per ací i uns granets per allà, va dibuixar pèls on abans no hi havia i un poc de cel·lulitis a les cuixes. Finalment, va donar-los una ment pròpia per a poder decidir com volien ser perquè inclús ella, la perfecta Natura, es podia equivocar.

Quan acabà, mirà amb orgull aquells cossos que se n’eixien de la norma.

Lucía Pérez Migallón, 2n Bat A

Per què? (3r premi)

3:30 de la matinada. Por, sent molta por. Se’m passa per la ment les milions de coses que podrien passar-me i això m’enfada. Si vaig sense fer-li mal a ningú, per què ha de preocupar-me que me’l facen a mi? Veig un grup de xics lluny. El cor se m’accelera i el meu pas amb ell, inconscientment. Passen, respire però no pare. Prepare les claus, arribe al portal. Alleugeriment. WhatsApp al grup: “He arribat bé. Vosaltres?”. A casa, fora de perill: “Mamà, ja he arribat”.

Assentix i pot, per fi, dormir tranquil·la. Em mire a l’espill i el meu reflex em contesta a la pregunta del principi: pel teu aspecte, pel teu cos, per ser dona.

Penélope Martínez, 2n Bat B

Esta entrada fue publicada en Activitats, Bachillerato. Guarda el enlace permanente.