Xarrada de Pasqual Alapont

Pasqual Alapont al Bernat

Dies abans de les vacances pasqüeres, vam rebre al nostre institut el reputadíssim escriptor valencià Pasqual Alapont, conegut per nombroses novel·les (infantils, juvenils i d’adults) i obres teatrals, de les quals tots vosaltres n’heu llegit alguna. Alguns, unes quantes, per exemple els més majors del Centre, ja que al professorat de Valencià ens agrada com conta les històries i admirem la seua tasca. Per això heu llegit obres com Cagadets de por, Fi de culs a Mallolca, L’infern de Marta…, entre les obres narratives, i Demà podries morir, Currículum o Ficció entre les peces teatrals.

 

 

 

 

 

 

 

Pasqual ens va obsequiar amb dues xarrades, a les quals va assistir tot l’alumnat de l’ESO i batxillerat, entre el qual algunes alumnes de 2n de Bat ens han transmés el que més els va agradar o cridar l’atenció.

Així, Zumna Irfan diu: “el que més em va agradar és la seua manera de fer la xarrada, no ha sigut un autor típic assegut a la cadira que ens solta tot el rotllo que ha preparat. Ha sigut diferent, ell  volia interaccionar amb nosaltres en tot moment, saber què ens interessava d’ell i de la seua obra  i sempre va respondre amablement”.

Ainhoa García destacaria d’aquell dia que “Pasqual Alapont va estar molt proper a nosaltres i ha fet una xarrada de dues hores que ens ha passat com si foren uns minuts i en la qual cada paraula, cada frase, ha mostrat la seua saviesa. Pareixia que estiguérem escoltant una enciclopèdia literària. A més de ser un veritable plaer conéixer un dels autors de qui més hem llegit al llarg de tota la nostra estada a l’institut, i amb qui tant hem gaudit”.

Andrea López li va cridar l’atenció com “va començar dient que era una persona vergonyosa en públic i ens va fer una xarrada tan amena i interessant que ni ens adonàrem que van passar dues hores. Supose que la manera com ho va fer també va influir, perquè semblava una espècie de reunió on no només parlava ell, nosaltres anàvem fent preguntes i ell contestava, a més d’afegir coses relacionades o que se li anaven ocorrent. I com que l’alumnat de 2n enguany, a més de les novel·les d’altres anys, hem llegit dues obres teatrals seues i vam anar a vore Tic Tac a València, la seua figura ens suscitava bastant d’interés”.

En canvi, Nerea Rivera ressalta “com és el procés d’escriptura pel qual opta, barrejant la realitat i la ficció,   com fa  anotacions sobre els seus escrits per millorar l’estil, i com, a diferència d’altres autors, diu que no arriba mai a la pàgina en blanc perquè sempre té diferents idees al calaix”. A ella la va sorprendre “el procés creatiu teatral a quatre mans amb el seu amic Carles Alberola i com en gaudix”. Com també que haja arribat a interpretar obres seues i que desitge tornar-ho a repetir. I és que com diu Andrea “us imagineu que tot allò que conta als llibres fora real? La seua vida seria un teatre”.

 

Ángela Guerrero destaca el consell que donà a tota la gent que vulga escriure: “llegir i escriure. Diu que per a aprendre a escriure bé allò que s’ha de fer és escriure, amb l’objectiu d’anar millorant”. I la va sorprendre el fet que “per a ell exterioritzar el què el passa és com una teràpia”. O que ens confessara que “no té cap llibre preferit, pensa que els llibres són com els fills”.

I a Lucía Pérez li va agradar molt que diguera que “no s’ha de tindre por a la pàgina en blanc, només has de posar-te davant de l’ordinador o del full i començar a escriure; i com que no s’escriu un llibre pel començament sempre tindràs alternatives escrites per a quan vinga la temuda pàgina en blanc poder continuar sense frustrar-te. Ens mostrava com es podien crear històries sorprenents amb només la imaginació, en un instant podies tindre una història d’un segrest o qualsevol altra cosa que captara l’atenció de qui ens escolte. Es poden viure milers d’històries diferents quan lliges, pots ser tots eixos personatges a la vegada i viure totes les seues aventures”.

En definitiva, va ser tot un luxe comptar amb una persona d’aquesta qualitat humana que, a més, resulta ser un escriptor formidable. Moltes gràcies a Pasqual.

Esta entrada fue publicada en Activitats. Guarda el enlace permanente.